Segons explica l’afectat, tot va començar amb “una planificació molt curosa”. “Vaig mirar els horaris a l’app, vaig calcular el marge de retard habitual i fins i tot vaig portar un entrepà, per si s’allargava la cosa. Però clar, si el tren no passa, què vols que faci?”, lamenta.
En Miquel afirma que ha viscut situacions surrealistes: “Un dia vaig estar tres hores esperant i al final van dir per megafonia que el servei quedava suprimit. Em vaig sentir ignorat i menyspreat per la companyia ferroviària. De veritat que no sé què paguem amb els nostrws impostos”.
Fonts properes asseguren que l’home ha desenvolupat una relació contradictòria amb el servei ferroviari: “Ara ja no sé si vull que el tren passi o no. Quan sé del cert que no passarà,, m’indigno com a usuari; quan sembla que arriba, penso: ‘Ui, potser avui tampoc no és el millor dia per saltar a la via. Porto tan de temps esperant que ja començo a dubtar de tot."
El mateix Miquel reconeix que la situació li ha canviat la perspectiva vital: “Amb tants retards he après a ser pacient. De fet, potser el missatge és aquest: si has d’esperar tant, potser no era tan urgent.”
Des de l’entorn de l’afectat asseguren que, de moment, ha ajornat indefinidament els seus plans i que ha decidit presentar la denúncia: “No sé si me'n sortiré d’aquesta, però almenys tinc clar que els trens no passen puntuals, i això em dona una raó per viure i seguir lluitant.” Mentrestant, els panells informatius de l'estació continuen anunciant “normalitat al servei”.
Renfe Rodalies odalies convoca una roda de premsa per aclarir “malentesos operatius”
Després que el cas d’en Miquel Portell es fes viral, Renfe Rodalies ha comparegut aquest matí davant els mitjans per “desmentir qualsevol insinuació sobre la fiabilitat del servei fins i tot en les circumstàncies més excepcionals”.
El portaveu ha començat la intervenció amb un PowerPoint titulat “Compromís amb la puntualitat (aproximada)”, on ha detallat que els retards estructurals “formen part de l’experiència d’usuari”.
“Entenem el malestar del senyor Miquel, però volem deixar clar que els nostres trens passen. El problema és que, de vegades, no coincideixen amb el moment exacte en què ell és a l’andana.”
Segons la companyia, el cas respon a “una concatenació de factors tècnics habituals”, com ara incidències a la infraestructura, reajustaments operatius i “una percepció subjectiva del temps per part de l’usuari”.
Un periodista ha preguntat si consideren normal dotze mesos d’espera d'un tren puntual. El portaveu de renfe ha respost amb contundència: “El nostre compromís és reduir progressivament els retards i algun dia passar puntuals. Treballem amb un escenari de futir indeterminat.”
En un moment tens, un altre reporter ha plantejat si la companyia es planteja algun protocol específic per a usuaris que depenguin d’una certa puntualitat crítica. La resposta ha estat taxativa: “Recomanem arribar amb antelació, especialment als usuaris que, com el cas del Sr. Miquel Portell, volen fer un ús vital del servei.”
Mentrestant, en Miquel ha seguit la roda de premsa des de l’andana. En declaracions posteriors ha admès que la compareixença li ha generat “una estranya esperança”: “Si fan una altra roda de premsa potser ja em coimcidirà amb el pas d'un tren puntual", ha dit optimista. " Ja seria mala sort que també s’endarrerís la declaració institucional.”
A última hora, fonts internes han anunciat que s’ha creat una nova categoria horària: "l'endarreriment filosòfic”, definida com aquell moment en què l’usuari deixa de preguntar quan arriba el tren i comença a preguntar-se pel sentit de la vida.
De moment, el servei es manté “amb normalitat intermitent” i en Miquel, fidel a la seva rutina, ja és a l’andana. Per si de cas avui és el dia.
Després que el cas d’en Miquel Portell es fes viral, Renfe Rodalies ha comparegut aquest matí davant els mitjans per “desmentir qualsevol insinuació sobre la fiabilitat del servei fins i tot en les circumstàncies més excepcionals”.
El portaveu ha començat la intervenció amb un PowerPoint titulat “Compromís amb la puntualitat (aproximada)”, on ha detallat que els retards estructurals “formen part de l’experiència d’usuari”.
“Entenem el malestar del senyor Miquel, però volem deixar clar que els nostres trens passen. El problema és que, de vegades, no coincideixen amb el moment exacte en què ell és a l’andana.”
Segons la companyia, el cas respon a “una concatenació de factors tècnics habituals”, com ara incidències a la infraestructura, reajustaments operatius i “una percepció subjectiva del temps per part de l’usuari”.
Un periodista ha preguntat si consideren normal dotze mesos d’espera d'un tren puntual. El portaveu de renfe ha respost amb contundència: “El nostre compromís és reduir progressivament els retards i algun dia passar puntuals. Treballem amb un escenari de futir indeterminat.”
En un moment tens, un altre reporter ha plantejat si la companyia es planteja algun protocol específic per a usuaris que depenguin d’una certa puntualitat crítica. La resposta ha estat taxativa: “Recomanem arribar amb antelació, especialment als usuaris que, com el cas del Sr. Miquel Portell, volen fer un ús vital del servei.”
Mentrestant, en Miquel ha seguit la roda de premsa des de l’andana. En declaracions posteriors ha admès que la compareixença li ha generat “una estranya esperança”: “Si fan una altra roda de premsa potser ja em coimcidirà amb el pas d'un tren puntual", ha dit optimista. " Ja seria mala sort que també s’endarrerís la declaració institucional.”
A última hora, fonts internes han anunciat que s’ha creat una nova categoria horària: "l'endarreriment filosòfic”, definida com aquell moment en què l’usuari deixa de preguntar quan arriba el tren i comença a preguntar-se pel sentit de la vida.
De moment, el servei es manté “amb normalitat intermitent” i en Miquel, fidel a la seva rutina, ja és a l’andana. Per si de cas avui és el dia.
